RECOLLIDA DE SIGNATURES PER LA DIGNIFICACIÓ DE LA MEMORIA HISTÒRICA DE LA SEU VELLA COM A CAMP DE CONCENTRACIÓ

_alta01495f1699b4f67f4dfddbf0edb02398e_bb7bfe43Diferents entitats han organitzat una recollida de signatures per demanar la dignificació de la Memòria Històrica de la Seu Vella recordant que fou la seu d’un camp de concentració que va acollir un gran nombre de presos republicans.

Us posem aquí el cartell i el full per recollir les signatures. La campanya acaba el 10 de març. Cal lliurar les signatures recollides a la Baula. Al Centre Excursionista de Lleida trobareu fulls per signar.

Doc definitu signatures (full per recollir signatures.

Cartell aquí signatures (cartell)

Conferència de Gerard Pamplona sobre el Camps de Concentració de la Seu Vella. Aquí

Propera creació d’una Coordinadora dels Grups de la Memòria Històrica de les Terres de Ponent

Ahir, 16 de desembre, va tenir lloc la tercera trobada de diferents grups de Recuperació de la Memòria Històrica de l’àmbit de les Terres de Ponent que es plantegen crear una coordinadora. La cosa està ja prou calenta per anar-nos preparant.

El nom serà Coordinadora de Grups de la Memòria Històrica de les Terres de Ponent.

Inicialment ens hem plantejat fer un calendari comú per evitar coincidir en les dates les activitats que fem els diferents grups. Utilitzarem la tecnologiadel google calendar. El penjarem en aquest blog per poder-lo consultar.

També ens plantegem un segon nivell que és el fet de poder compartir les diferents activats que fem. D’alguna forma evitar aquell mal tan mediterrani de mirar-nos el nostre melic.

Volem fer una base de dades amb tots els grups, o colles d’amics, que treballen el tema per poder compartir experiències.

La propera reunió serà el 9 de gener de 2020 a les 20 h a l’Ateneu de les Terres de Ponent. Ja us anirem informant.02 niu de metralladores

 

Història d’un tinent de la República: FRANCISCO NADAL BARRABÉS

 

FRANCISCO NADAL BARRABÉS

Orrit 1913-Lleida 1953

Tinent de l’Exèrcit de la República

39189089Els vencedors de les guerres són els que escriuen la història, això és ben sabut. Així, determinats fets realitzats per algunes persones són considerats heroics, i els mateixos fets realitzats per persones del bàndol contrari, són considerats criminals.

Pel que fa a la nostra Guerra Civil (GC) i al llarg temps de repressió que la va succeir, anar desfent l’embolic i aprofundir en el passat d’una manera objectiva, és anar contra l’oblit i en definitiva és un deute pendent.

Des de l’Associació Fem Terreta i el Grup de la Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida us presentem una monografia sobre la vida de Francisco Nadal Barrabés, documentada gràcies a la recerca efectuada als arxius oficials del PARES, al Tribunal Militar Tercero de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Lleida. Els documents existents han permès seguir el rastre d’un militar de l’Exèrcit Popular de la República, nascut al poble d’Orrit, (antic municipi de Sapeira, la Terreta al Pallar Jussà), que era totalment desconegut. L’interès per investigar-lo va venir donat per la seva col·laboració amb el maquis, donant suport i fent d’enllaç amb diferents grups establerts a la zona d’Almenar (Segrià) els anys quaranta del segle passat.

La referència a aquest personatge va sorgir de la investigació que hem portat a terme en relació als fets que van succeir al Pallars Jussà durant el període revolucionari de l’inici de la GC. També de l’estudi dels grups de maquis que entraven pels Pirineus i de l’ajuda que els van donar alguns veïns dels pobles de la Terreta. Dels documents estudiats hem pogut conèixer tots els actes en què va participar, alguns d’ells tràgics i penosos. De tota manera la brutalitat de les guerres fa que les accions de les persones tinguin zones de clarobscurs, difícils de jutjar asseguts al sofà de casa nostra i només es poden entendre en el context sociopolític de l’Espanya de 1936 a 1950.

Francisco Nadal Barrabés, era fill de casa Solé d’Orrit, va néixer el 19 de gener de 1913. Quan va esclatar la guerra al 1936 ell estava fent el servei militar obligatori al castell de Lleida. En el primer moment de la guerra, al dissoldre’s la seva unitat, es va adherir a una patrulla d’uns 30 milicians-soldats, que en dos camions, el 12 d’agost del 36, van anar de Lleida cap al Pallars Jussà, concretament a la Pobla de Segur.IMG_20191027_122853

El Comitè de Pobla de Segur tenia detinguts a set capellans de la població i dels pobles de la muntanya. El dia 13 d’agost de 1936 els van carregar als camions i al passar pel cementiri de Salàs de Pallars els van afusellar. Per la tarda van agafar a tres persones retingudes pel Comitè de Tremp (dos civils i un capellà) i al passar per Cellers també van ser afusellats a la paret del cementiri.

Després d’aquets fets s’allista a l’Exèrcit de la República, és ascendit a caporal donat que era dels pocs soldats que sabia llegir i escriure de la seva companyia. En data 15 de gener de 1937 sabem que va ascendir a sergent. El 2 de gener de 1939 i després de superar les proves de capacitació de l’Escola Popular de Guerra obté els galons de tinent de complement, estant assignat a la 99 Divisió de l’Exèrcit del Centre de la República fins el dia 28 de març de 1938 que es rendirà als Nacionals.

Al ser oficial de la República és fet presoner i portat al Reformatorio de Adultos de Ocaña (Toledo) on estarà fins el dia 29 de març de 1940. Durant aquest període coincidirà en aquesta presó amb el poeta Miguel Hernández.

El dia 30 de març és traslladat a la presó provisional de “Las Comendadoras” de Madrid i aquí coincidirà amb el poeta José Hierro. Va ser reclamat pel Jutjat Militar de Balaguer-Tremp pels fets de Salàs de Pallars i de Cellers i per aquest motiu ingressa a la presó de Lleida. El dia 20 de gener de 1942 un consell de guerra sumaríssim el condemna a la pena de mort amb proposició de 30 anys. Posteriorment se li revisa la pena que es commutada per una de 20 anys i un dia de presó.IMG_20191027_120036

Al febrer de 1943 surt en llibertat vigilada i com que els seus pares han marxat d’Orrit a Albelda (Osca), fixa la seva residència en aquesta població amb l’obligació d’haver de presentar-se cada mes al Jutjat de Pau d’aquest poble.

Es posa a treballar de mosso a la Torre de Santa Maria (partida de Comaestreta d’Almenar), allí juntament amb altres persones republicanes i represaliades pel franquisme, entren en contacte amb els grups de suport de l’Agrupació Guerrillera Espanyola (AGE), concretament amb l’Agrupación Guerrillera de Levante i Aragón (AGLA). Sota la coordinació del maqui “el Tanque” van formar un grup de suport i enllaç a Almenar juntament amb José Torà, Francisco Miranda i Antonio Badia.

Després d’una delació, el dia 27 d’octubre de 1948 van ser detinguts per la Guardia Civil i ingressats a la presó de Lleida. Com que Francisco Nadal Barrabés havia estat oficial de la República va estar un any i mig en presó preventiva fins al judici, sense possibilitat de gaudir de la llibertat provisional com van fer els altres companys.

El dia 19 de juliol de 1950 va ser jutjat per un consell de guerra i condemnat a 10 anys de presó per “enlace con guerrilleros y jefe de una partida de bandoleros” aplicant la Llei de Bandidaje y terrorismo vigent en aquell moment. Com que tenia una pena anterior de 20 anys i només n’havia complert 5, amb la nova condemna no sortirà de la presó fins l’any 1967. Considerant que la pena és excessiva i desesperat, fa un intent de suïcidi tallant-se el coll. L’actuació ràpida dels serveis mèdics de la presó va poder salvar-li la vida. Degut a aquest fet comença amb un deteriorament neuropsicològic, inicialment atribuït a l’intent de suïcidi, però cada vegada es fa més progressiu i el diagnostiquen d’una Esclerosi Múltiple. Per culpa d’aquesta malaltia pateix greus dèficits neurològics especialment per poder deglutir. El seu estat de salut fa que sigui traslladat a l’hospital provincial de Lleida on es va deteriorant de forma contínua i dramàtica fins que morirà el dia 21 d’agost de 1953.

El dia 25 de maig de 1954, la Junta Provincial del servei de llibertat provisional li concedeix la llibertat quan feia 9 mesos que ja era mort.

El dia 27 d’octubre de 2019, l’Associació pel patrimoni de la Terreta (FEM TERRETA) i el Grup de la Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida, hem volgut recordar a un oficial de l’Exèrcit Popular de la República: el tinent Francisco Nadal Barrabés, posant una placa commemorativa a les parets caigudes de casa Solé d’Orrit, on va néixer ara fa 106 anys.

Que la història ens ajudi a no permetre que aquests fets tornin a succeir.

Més informació a: http://excursionsdeljoanramon.blogspot.com/2019/10/collocacio-placa-tinent-republica-al.html

Preparació Ruta pels escenaris dels maquis de les Terres de ponent

mural completoA les Terres de Ponent va haver una línia de maquis antifranquistes de la qual desconeixem pràcticament tot, doncs tenim només vestigis locals i escassament lligats entre ells. Però aquesta és la millor forma de començar.

Vam decidir que amb la informació que disposem organitzaríem una ruta pels escenaris per on van trescar els defensors de la llibertat, al mateix que miraríem de recollir més informació.

La primera conseqüència ha estat que el col·lectiu Les Trinxeres ha organitzat una jornada: XVI OFENSIVA CONTRA L’OBLIT el dia 27 d’abril a la Saira. Ja us passarem més detalls.

Ruta pels escenaris del maquis de les Terres de Ponent:

28 d’abril: Etapa: Sucs – Saira – Bassa Nova (Almenar) – 18 km.

19 de maig: Etapa: torre de Dalfó (Bassa Nova) – Cova del Salga – Baldellou – 27 km.

2 de juny:  Etapa: Baldellou – Tolva – 31 km.

16 de juny: Etapa: Tolva – Coll del Vent – 28 km.

Mirarem que cada jornada hagi un especialista que ens parli del tema.

Informació a internet:

De Sucs a la Bassa Nova: http://excursionsdeljoanramon.blogspot.com/2018/11/ruta-dels-maquis-de-sucs-la-bossa-nova.html

De Baldellou a la Bassa Nova: http://excursionsdeljoanramon.blogspot.com/2019/01/ruta-dels-maquis-de-ponent-baldellou-la.html

ADRECES D’INTERÈS

Tinc la sensació – parlo com a Joan Ramon –  que sempre acabem mirant-nos el nostre melic i ens falta una visió global. Per aquest motiu voldria en aquesta entrada posar totes les adreces de grups com el nostre i propers amb la finalitat de poder treballar en equip. Les activitats que organitzen altres entitats memoriàlistiques caldria que les sabéssim els altres grups per poder donar-los suport, és allò que ara s’anomena treballar en xarxa.

Cooperativa La Baula 

https://ateneulabaula.cat/ – https://www.facebook.com/labaulalleida/ – (faltaria un correu)

Biblioteca anarquista Maria Rius

Correu: bibliotecamariarius@riseup.net – https://bibliotecamariarius.wordpress.com/

Centre d’interpretació de la Guerra Civil Ermengol Piro:

Correu: cigc@alcoletge.cat  – www.guerracivilalcoletge.ca

Col.lectiu A les trinxeres:

Correu: alestrinx@nodo50.org – infotrinx@nodo50.org   http://alestrinx.blogspot.com/

Ateneo republicano de Binefar y comarca:

http://ateneorepublicanobinefar.blogspot.com/

Batalla del Segre

Correu: batalladelsegre@gmail.com – www.batalladelsegre.com

Plataforma per la Memòria Històrica d’Almenar

https://www.facebook.com/Plataforma-per-la-Mem%C3%B2ria-Hist%C3%B2rica-dAlmenar-299554853459117/

Comissió Ciutadana per la Memòria de Les Borges Blanques

https://www.facebook.com/search/top/?q=comissi%C3%B3%20ciutadana%20per%20la%20mem%C3%B2ria

 

 

 

 

 

VACANCES D’ESTIU: ACTIVITATS PER LA TARDOR

Ara quIMG_20180610_114146e ve l’estiu crec que seria interessant recordar algunes de les tasques que tenim pendents. Doncs en acabar les vacances descansa tant el nostre dics dur que no recordem amb el que havíem quedat. Alguns dels temes no van ser exposats en la reunió del juny però ja els comentarem en la propera …

  • 11 d’agost: Actes a Vilanova de la Barca amb motiu del 80è aniversari.
  • -6 de setembre: Visita de l’exposició de la presa de Camarasa. Al voltant del tema de la vaga de la Canadenca.
  • Xerrada de Josep Varela al voltant de l’educació a la República.
  • 13 de setembre. Reunió preparatòria actes de primavera a Almacelles.
  • Xerrada al voltant de la Transhumància per Aurel Barrull. Després farem la primera reunió per preparar la Caminada en homenatge als Maquis de les Terres de Ponent.
  • Xerrada de Gerard Pamplona al voltant del Camp de concentració de la Seu Vella.
  • Visita del Palau Montcada de Seròs a càrrec de Jordi Ibars.
  • Sortida pels escenaris de l’exili (pont llarg).
  • Revisió de la feina feta al voltant del tema de les Stolpersteine.
  • Treballar al voltant del tema dels itineraris de la Guerra Civil a la ciutat de Lleida.
  • Reunió amb l’espai museístic d’Alcoletge (Ramon) per parlar d’una sortida pel terme i trobar vestigis de la Guerra Civil.
  • Preparació actes pel 2 de novembre: bombardeig del Liceu Escolar amb la Baula.

…. ja veieu hi ha feina però encara ens en queda alguna cosa … ja m’ho direu.

 

TROBADA INFORMAL AL VOLTANT DELS MAQUIS A LES TERRES DE PONENT

thumbnail(opinió personal Joan Ramon) Hi ha dies que un està nerviós per veure com sortirà l’acte que hem organitzat. Quan acaba veig que aquella nit hem tingut el “sant de cara” i l’esdeveniment va sortir més que rodó. Va durar dues hores i perquè al final ens van traure del Centre. Alguns  van continuar xerrant al carrer.

Com va anar l’acte? Primer vaig parlar jo i vaig explicar l’experiència del meu padrí i ma mare al mas de Llaó. Després va exposar en Lluís Colomés que – com és habitual en ell – ens va fer una deserció acurada dels maquis que entraven de França i el circuit que seguien fins arribar a Baldellou (Coll del Vent, Sapeira, Quegigar, Castigaleu, Tolva, Calladrons, Casseres, Camporells i Baldellou. Ens va explicar la història i les repercussions que va tenir els incidents de Baldellou. A nivell d’arxiu ha pogut descobrir els esdeveniments que hi van passar en aquest poble darrer amb la figura del contravertit El Tanque..

Després ens va parlar en Joan Rovira d’Altorricó que és un bon (molt bon) coneixedor de la trama dels guerrillers a la Llitera. Finalment va intervenir Miquel Corllleó que ens va explicar els fets de Sucs i de Ventafarines. El debat – des d’on to positiu – es va animar quan en Joan i en Miquel van contrastar les seves informacions al volant del tema de Ventafarines i el “mallorquí”. Com descobrim coses noves cada dia !!!

En acabar en Lluís i jo vam dir que volíem organitzar una caminada a la setmana santa del proper any recorrent els indrets que abans hem esmentat. Ja us en parlarem.

Podeu sentir la gravació de l’esdeveniment (perdoneu si el so no és el bo que voldríem).

Lliurades al.legacions POUM per salvaguardar els elements patrimonials de la Guerra Civil a Lleida

thumbnailAvui ha estat un gran pas per al nostre Grup de treball. Hem presentat el llistat dels elements a protegir de la Guerra Civil de la nostra ciutat. Després d’haver presentat una moció (1 d’abril de 2016) per inventariar, protegir i difondre – tema encara pendent –  el patrimoni bèl·lic de la nostra ciutat, ha calgut fer unes al·legacions per protegir aquests elements. Podíem haver començat per aquí i no haver de fer tanta feina.

El document presentat el podeu veure en l’apart de documents d’aquest blog. També podeu veure els elements que en aquell moment vam demanar protegir. Us reto a veure si sabeu veure-hi diferències.

Tal com hem apuntat anteriorment ara caldrà asseure’ns i pensar com podem fer perquè aquests elements tinguin una difusió entre la ciutadania. A la feina…

Gràcies a tots pel suport i per la feina feta…

Trobada informal al voltant dels maquis a les Terres de ponent.

3-5-2011-2-5-0-1

Arran d’una conversa que vam tenir amb Lluís Colomés de Sapeira hem cregut adient trobar-nos al Centre Excursionista de Lleida per parlar dels maquis a les Terres de Lleida. Serà el divendres, 6 de juliol, a les 20 h.

Resulta que sabem que havia una línia de passadors que passava a tocar de Lleida. Ens volem trobar per dir cadascú el que sap del tema. Si tens informació al voltant del tema, no dubtis de venir. Posem llum en un dels moments més foscs de la nostra Memòria.