FRANCISCO NADAL BARRABÉS
Orrit 1913-Lleida 1953
Tinent de l’Exèrcit de la República
Els vencedors de les guerres són els que escriuen la història, això és ben sabut. Així, determinats fets realitzats per algunes persones són considerats heroics, i els mateixos fets realitzats per persones del bàndol contrari, són considerats criminals.
Pel que fa a la nostra Guerra Civil (GC) i al llarg temps de repressió que la va succeir, anar desfent l’embolic i aprofundir en el passat d’una manera objectiva, és anar contra l’oblit i en definitiva és un deute pendent.
Des de l’Associació Fem Terreta i el Grup de la Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida us presentem una monografia sobre la vida de Francisco Nadal Barrabés, documentada gràcies a la recerca efectuada als arxius oficials del PARES, al Tribunal Militar Tercero de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Lleida. Els documents existents han permès seguir el rastre d’un militar de l’Exèrcit Popular de la República, nascut al poble d’Orrit, (antic municipi de Sapeira, la Terreta al Pallar Jussà), que era totalment desconegut. L’interès per investigar-lo va venir donat per la seva col·laboració amb el maquis, donant suport i fent d’enllaç amb diferents grups establerts a la zona d’Almenar (Segrià) els anys quaranta del segle passat.
La referència a aquest personatge va sorgir de la investigació que hem portat a terme en relació als fets que van succeir al Pallars Jussà durant el període revolucionari de l’inici de la GC. També de l’estudi dels grups de maquis que entraven pels Pirineus i de l’ajuda que els van donar alguns veïns dels pobles de la Terreta. Dels documents estudiats hem pogut conèixer tots els actes en què va participar, alguns d’ells tràgics i penosos. De tota manera la brutalitat de les guerres fa que les accions de les persones tinguin zones de clarobscurs, difícils de jutjar asseguts al sofà de casa nostra i només es poden entendre en el context sociopolític de l’Espanya de 1936 a 1950.
Francisco Nadal Barrabés, era fill de casa Solé d’Orrit, va néixer el 19 de gener de 1913. Quan va esclatar la guerra al 1936 ell estava fent el servei militar obligatori al castell de Lleida. En el primer moment de la guerra, al dissoldre’s la seva unitat, es va adherir a una patrulla d’uns 30 milicians-soldats, que en dos camions, el 12 d’agost del 36, van anar de Lleida cap al Pallars Jussà, concretament a la Pobla de Segur.
El Comitè de Pobla de Segur tenia detinguts a set capellans de la població i dels pobles de la muntanya. El dia 13 d’agost de 1936 els van carregar als camions i al passar pel cementiri de Salàs de Pallars els van afusellar. Per la tarda van agafar a tres persones retingudes pel Comitè de Tremp (dos civils i un capellà) i al passar per Cellers també van ser afusellats a la paret del cementiri.
Després d’aquets fets s’allista a l’Exèrcit de la República, és ascendit a caporal donat que era dels pocs soldats que sabia llegir i escriure de la seva companyia. En data 15 de gener de 1937 sabem que va ascendir a sergent. El 2 de gener de 1939 i després de superar les proves de capacitació de l’Escola Popular de Guerra obté els galons de tinent de complement, estant assignat a la 99 Divisió de l’Exèrcit del Centre de la República fins el dia 28 de març de 1938 que es rendirà als Nacionals.
Al ser oficial de la República és fet presoner i portat al Reformatorio de Adultos de Ocaña (Toledo) on estarà fins el dia 29 de març de 1940. Durant aquest període coincidirà en aquesta presó amb el poeta Miguel Hernández.
El dia 30 de març és traslladat a la presó provisional de “Las Comendadoras” de Madrid i aquí coincidirà amb el poeta José Hierro. Va ser reclamat pel Jutjat Militar de Balaguer-Tremp pels fets de Salàs de Pallars i de Cellers i per aquest motiu ingressa a la presó de Lleida. El dia 20 de gener de 1942 un consell de guerra sumaríssim el condemna a la pena de mort amb proposició de 30 anys. Posteriorment se li revisa la pena que es commutada per una de 20 anys i un dia de presó.
Al febrer de 1943 surt en llibertat vigilada i com que els seus pares han marxat d’Orrit a Albelda (Osca), fixa la seva residència en aquesta població amb l’obligació d’haver de presentar-se cada mes al Jutjat de Pau d’aquest poble.
Es posa a treballar de mosso a la Torre de Santa Maria (partida de Comaestreta d’Almenar), allí juntament amb altres persones republicanes i represaliades pel franquisme, entren en contacte amb els grups de suport de l’Agrupació Guerrillera Espanyola (AGE), concretament amb l’Agrupación Guerrillera de Levante i Aragón (AGLA). Sota la coordinació del maqui “el Tanque” van formar un grup de suport i enllaç a Almenar juntament amb José Torà, Francisco Miranda i Antonio Badia.
Després d’una delació, el dia 27 d’octubre de 1948 van ser detinguts per la Guardia Civil i ingressats a la presó de Lleida. Com que Francisco Nadal Barrabés havia estat oficial de la República va estar un any i mig en presó preventiva fins al judici, sense possibilitat de gaudir de la llibertat provisional com van fer els altres companys.
El dia 19 de juliol de 1950 va ser jutjat per un consell de guerra i condemnat a 10 anys de presó per “enlace con guerrilleros y jefe de una partida de bandoleros” aplicant la Llei de Bandidaje y terrorismo vigent en aquell moment. Com que tenia una pena anterior de 20 anys i només n’havia complert 5, amb la nova condemna no sortirà de la presó fins l’any 1967. Considerant que la pena és excessiva i desesperat, fa un intent de suïcidi tallant-se el coll. L’actuació ràpida dels serveis mèdics de la presó va poder salvar-li la vida. Degut a aquest fet comença amb un deteriorament neuropsicològic, inicialment atribuït a l’intent de suïcidi, però cada vegada es fa més progressiu i el diagnostiquen d’una Esclerosi Múltiple. Per culpa d’aquesta malaltia pateix greus dèficits neurològics especialment per poder deglutir. El seu estat de salut fa que sigui traslladat a l’hospital provincial de Lleida on es va deteriorant de forma contínua i dramàtica fins que morirà el dia 21 d’agost de 1953.
El dia 25 de maig de 1954, la Junta Provincial del servei de llibertat provisional li concedeix la llibertat quan feia 9 mesos que ja era mort.
El dia 27 d’octubre de 2019, l’Associació pel patrimoni de la Terreta (FEM TERRETA) i el Grup de la Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida, hem volgut recordar a un oficial de l’Exèrcit Popular de la República: el tinent Francisco Nadal Barrabés, posant una placa commemorativa a les parets caigudes de casa Solé d’Orrit, on va néixer ara fa 106 anys.
Que la història ens ajudi a no permetre que aquests fets tornin a succeir.
Més informació a: http://excursionsdeljoanramon.blogspot.com/2019/10/collocacio-placa-tinent-republica-al.html
Diferents entitats han organitzat una recollida de signatures per demanar la dignificació de la Memòria Històrica de la Seu Vella recordant que fou la seu d’un camp de concentració que va acollir un gran nombre de presos republicans.
A les Terres de Ponent va haver una línia de maquis antifranquistes de la qual desconeixem pràcticament tot, doncs tenim només vestigis locals i escassament lligats entre ells. Però aquesta és la millor forma de començar.
e ve l’estiu crec que seria interessant recordar algunes de les tasques que tenim pendents. Doncs en acabar les vacances descansa tant el nostre dics dur que no recordem amb el que havíem quedat. Alguns dels temes no van ser exposats en la reunió del juny però ja els comentarem en la propera …
(opinió personal Joan Ramon) Hi ha dies que un està nerviós per veure com sortirà l’acte que hem organitzat. Quan acaba veig que aquella nit hem tingut el “sant de cara” i l’esdeveniment va sortir més que rodó. Va durar dues hores i perquè al final ens van traure del Centre. Alguns van continuar xerrant al carrer.
Avui ha estat un gran pas per al nostre Grup de treball. Hem presentat el llistat dels elements a protegir de la Guerra Civil de la nostra ciutat. Després d’haver presentat una moció (1 d’abril de 2016) per inventariar, protegir i difondre – tema encara pendent – el patrimoni bèl·lic de la nostra ciutat, ha calgut fer unes al·legacions per protegir aquests elements. Podíem haver començat per aquí i no haver de fer tanta feina.
